Balada d’en Lucas

Jo tenia una caseta vora el mar

jo tenia un jardi florit i un cel de pau

jo tenia una barca

i une xarxes a sa platja

i una dolça matinada al despertar.

Quan vingueren jent de fora, gent de¡’el nord

gent estranya que jugaven amb s’amor

uo vaig perdre s’alegría

i sa pau de cada día

i sa cala que era al meu mon.

I ara i penso dia i nit

amb aquell jardi florit

i amb ma mare que esperava el meu return

i amb sa platja solitaria

quan el so de sa guiterra

i portava una canço.

Quan vingueren jent de fora, gent de¡’el nord

gent estranya que jugaven amb s’amor

uo vaig perdre s’alegría

i sa pau de cada día

i sa cala que era al meu mon.

I ara i penso dia i nit

amb aquell jardi florit

i amb ma mare que esperava el meu return

i amb sa platja solitaria

quan el so de sa guiterra

i portava una canço.

Fins l’’aroma d’els meus pins,

i ses flors d’es meu jardi

tot ho tenc jugat,

i tot ho tenc perdut

ja no em queda ni sa vela

de sa barca marinera

ni sa cala que era el meu cor.